L’IMPACTE DE LA REALITAT AUGMENTADA
Xavier Jo Rocadembosch, 2022
Introducció
Com serà l’accés a la informació en un futur?
Gran pregunta. Em fa pensar en el llibre “Sapiens, de animales de dioses” de Yuval Noah Harari (autor referenciat ens els articles proposats) i que m’he llegit recentment. Per entendre el futur, primer hem d’entendre què ha passat en el passat. L’autor en aquest cas analitza com ha actuat l’home des de fa 10 mil anys en aquest aspecte: la motivació per la recerca d’informació (sobretot científica i tecnològica) sempre ha estat intrínseca a l’ésser humà, i en definitiva ha estat la clau per totes les civilitzacions, condicionant-ne la seva supervivència, o en altre cas, la seva desaparició. I és que les societats que han “invertit” en recerca de la informació han resultat prevalents sobre les altres. Si en un passat, la promoció o monopoli d’aquesta recerca era iniciativa principalment en les classes dirigents (reis, governs), actualment són bàsicament les empreses privades les que estan en una cursa frenètica per ser els referents de com l’ésser humà interactuarà amb el món properament.
El futur ja és passat
Analitzem una de les interfícies que més s’han popularitzat, i com pot evolucionar en un futur proper: els HMD.
Grans empreses com Google, Sony, Epson, Dell, BAE Systems… han invertint en aquesta tecnologia que permet a l’usuari interactuar amb els sentits (bàsicament vista) amb un entorn mixt, combinant el món físic real amb elements digitals.
Al meu parer, aquesta és una tecnologia molt útil i que es pot aplicar a camps concrets (art, aviació, oci, medicina, pedagogia, etc.), però té el handicap que no és un element “portable” per al nostre dia a dia. De la mateixa manera que, tot i disposar tothom d’un telèfon mòbil, crec que tampoc és interessant haver d’alçar i manipular el mòbil per visualitzar a través de la pantalla. Diguem que no és una cosa “natural”. Per això, crec que en la nostra rutina, i en un futur, no serà una interfície que s’utilitzarà de manera generalitzada per a realitzar tasques quotidianes. Tal i com s’exposa en aquest article, l’alternativa precisament ha de ser un non-Head-Mounted-Display, és a dir, poder gaudir d’experiència sensorial sense cap hardware que haguem de manipular. Una alternativa és el LFD (light field display). És una tecnologia que, tot i estar encara en una fase de desenvolupament, ens pot oferir experiències visuals (hologrames) sense necessitat de portar ulleres o lentilles interactives. En aquest cas, crec que en aquest tipus de realitat mixta, LFD substituirà HMD, tal i com s’exposa a l’article, i que ho tindrem aviat en qualsevol de les pantalles que utilitzem diàriament: TV, mòbils, tablets, i fins i tot un “Looking Glass”.
El dit d’Adam
Actualment, el món de la Realitat Mïxta busca una interacció amb l’entorn sense necessitat de controladors físics. Un exemple molt curiós és el dels Clons Hàptics, o Haptic Clones, o el que és el mateix: manipular un objecte físic sense necessitat de tocar-lo. Aquí ja hi ha un salt espectacular, ja que a més a més de l’aspecte visual, també hi ha transmissió i feeback de força i desplaçament a través de l’aire. S’utilitzen miralls i panells d’ultrasons per clonar i manipular l’objecte virtual. De moment, segurament no té massa aplicació en el nostre dia a dia, però segur que ens camps concrets tindrà molta importància en un futur i, qui sap… potser en un futur podrem obrir la nevera i agafar una beguda des del sofà…
Aquest article explica d’una manera molt tècnica com funciona aquesta interfície.
Vídeo demostratiu: https://www.youtube.com/watch?v=yxsgjqvSjQY
La interfície no-interfície
Tanmateix, de tots els projectes que actualment estan en desenvolupament, el més revolucionari sens dubte és el de dissenyar una interfície implantada directa en dos sentits (cervell-ordinador-cervell) que permetrà als ordinadors llegir el senyal els senyals elèctrics del cervell humà i transmetre simultàniament senyals que el propi cervell podrà interpretar a la vegada. Són els neural laces. Sembla impossible, però… crec que el futur anirà cap aquí.
La primera vegada que vaig tenir informació d’aquest fet, va ser precisament amb el llibre d’”Homo Sapiens”, de Y. Noah Harari (pàgina 446), i que he esmentat al començament. Ho llegia escèpticament, però després va aparèixer la notícia de NEURALINK, i… el vaticini de Noah Harari, més tard o més d’hora, veig que es complirà.
Dèiem abans que l’anhel dels científics és trobar una interfície que no s’hagi de controlar manualment, invisible, és a dir, la “interfície no-interfície”. I de fet, en el món de la medicina ja fa una pila d’anys que es treballa en aquest aspecte: implants, pròtesis, òrgans o teixits artificials… tots ells inoculats al nostre cos, on no es veuen ni es noten, simplement formen part de nosaltres. Aleshores, perquè no al cervell?
Ens imaginem un futur on el nostre cervell pot interactuar amb internet? O fins i tot produir un feedback amb altres cervells? Un món d’”internet cerebral”? A nivell tècnic, segur que és possible.
Valorant els avantatges, segur que en trobem molts: podríem tenir un control de la memòria, recuperar records, tractar malalties sense necessitat de químics, solventar determinats problemes de mobilitat, un accés a la informació constant i immediata… És a dir, disposar d’uns “súperpoders” mentals. Motivador, oi?
Ara bé, també se’m plantegen molts dubtes i desconfiances en els següents aspectes:
- La consciència i la identitat: des d’abans de néixer i fins que morim, l’ésser humà es construeix una pròpia consciència que configura la seva pròpia identitat, i que ens fa ser tal i com som. Què passarà si aquest procés és compartit amb altres consciències? És a dir, com podríem seguir els nostres somnis, si aquests somnis no estarien en un mateix, sinó en una col·lectivitat? De fet, ja estem constantment influenciats per altres inputs externs (família, amics, publicitat, religió, notícies, oci…), però aquests en el fons els podem obviar o ignorar en un moment determinat (com un “omet els anuncis” al Youtube). Però què passaria si no tenim aquesta possibilitat?
- Qui controla què? S’ha demostrat que l’accés a la informació ens ha portat moltes coses positives. Però també estem veient com hi ha una gran obsessió pel control de la informació amb finalitats, diguem-ne, “fosques”, particulars, interessades… Aleshores, i continuant amb la reflexió anterior, ara podem tallar el canal d’informació en cas que no ens interessi, o el considerem perjudicial o nociu. Però si el flux d’informació amb un neural lace és en ambdós sentits, imagino que no es podrà tenir el 100% d’aquest control. I aquí és on veig el vertigen.
La conclusió doncs, és que com ha passat sempre des que som éssers humans, les tecnologies s’han desenvolupat i utilitzat per construir, i alhora per destruir. I la diferència entre una cosa o l’altra ha depès únicament de la consciència humana. Què passarà doncs, si ja no hi ha consciència?
Webgrafia i bibliografia:
“Homo Sapiens. De animales a dioses” (2013), Noah Harari, Y. Ed. Penguin Random House Grupo Editorial.
“3D Displays: Their Evolution, Inherent Challenges & Future Perspectives” (2021), Pan X. & others. https://arxiv.org/pdf/2105.08390.pdf
“What Are Light Field Displays and How Do They Work?” (2021), Jaehning J. https://www.makeuseof.com/what-are-light-field-displays-how-they-work/
Looking Glass Factory. https://lookingglassfactory.com/
“HaptoClone (Haptic-Optical Clone) for Mutual Tele-Environment by Real-time 3D Image Transfer with Midair Force Feedback” (2016), Makino T., & others.
HaptoClone: https://www.youtube.com/watch?v=yxsgjqvSjQY
“What is a Neural Lace?” (2017), Mercer C. https://www.techadvisor.com/article/738792/what-is-neural-lace.html
“Elon Musk espera que el chip cerebral de Neuralink comience pruebas en humanos dentro de 6 meses” (2022), Neuralink. https://www.dw.com/es/elon-musk-espera-que-el-chip-cerebral-de-neuralink-comience-pruebas-en-humanos-dentro-de-6-meses/a-63953514
Imatges:
Imatge títol: https://www.shutterstock.com/es/image-vector/virtual-augmented-reality-helmet-low-poly-1194696871
El futur ja és passat:
https://www.anandtech.com/show/11778/dell-enters-vr-arena-with-visor-hmd
El dit d’Adam:
La interfície no-interfície
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Debatcontribution 0el L’IMPACTE DE LA REALITAT AUGMENTADA
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.